CULTIVA BOLETS AL TEU HORT I JARDÍ AMB LLITS BOLETERS

Una nova manera de cultivar bolets a l’aire lliure, crear espais productius i aprofitar els recursos de l’entorn

Crear un hort no només és cultivar verdures. També podem cultivar bolets. I fer-ho a l’aire lliure, integrant-los en horts, jardins, finques agrícoles o espais productius mitjançant els anomenats llits boleters.

Aquesta és una tècnica de cultiu que permet crear petits ecosistemes productius on els fongs transformen matèria orgànica en aliment i poden oferir produccions durant diversos anys amb un manteniment relativament senzill.

Per als qui busquen avançar cap a una major autosuficiència i sobirania alimentàries, per als productors d’horta que volen diversificar la seva producció o per als professionals del paisatgisme i la jardineria que busquen noves formes de donar valor als espais verds, els llits boleters obren un món de possibilitats.

Què és un llit boleter?

Un llit boleter és un espai de cultiu exterior dissenyat perquè el miceli d’un bolet colonitzi un substrat orgànic i, quan les condicions són adequades, produeixi bolets.

A diferència del cultiu convencional de bolets en interiors, aquí no busquem controlar completament l’ambient. Treballem amb els ritmes naturals de temperatura, humitat i estacionalitat, i dissenyem el cultiu perquè el fong pugui desenvolupar-se en aquestes condicions.

El resultat és un sistema de producció de bolets integrat en l’entorn.

Un llit boleter pot formar part d’un hort, situar-se sota arbres, ocupar una zona poc productiva del jardí o integrar-se en un projecte de paisatgisme productiu. Amb un bon disseny, un mateix espai pot combinar plantes, fongs i altres elements de l’ecosistema generant diferents funcions i produccions.

De l’hort convencional a l’hort fungícola

Tradicionalment, quan pensem en un hort imaginem bancals de terra on cultivem hortalisses. Però un sistema productiu pot anar molt més enllà.

Els bolets ens permeten aprofitar materials lignocel·lulòsics —com la palla, estelles, fullaraca i altres recursos vegetals— per convertir-se en substrat per al cultiu.

Això introdueix una nova dimensió en el disseny dels espais agrícoles: cultivar plantes a la superfície i bolets en el substrat.

És una manera d’aprofitar diferents estrats de l’espai i, al mateix temps, incorporar els fongs dins de sistemes de producció més circulars.

A més, alguns bolets poden oferir una producció estacional complementària a la de l’horta. Quan determinades hortalisses tenen menys activitat productiva, els bolets poden ocupar aquest espai dins del calendari. A més, en proves de camp s'ha demostrat que la introducció de miceli en espais d'horta facilita un major desenvolupament radicular de les plantes al seu voltant; el resultat són plantes més sanes, vigoroses i per tant amb major potencial productiu.

Dissenyar el cultiu: incubació i fructificació

Perquè un llit boleter funcioni, no n’hi ha prou a afegir miceli a un munt de substrat. Cal entendre què necessita el fong i dissenyar l’espai productiu.

Un dels aspectes fonamentals és diferenciar dues fases: la incubació i la fructificació.

Durant la incubació, el miceli necessita colonitzar progressivament el substrat. És una etapa en què interessa afavorir unes condicions que permetin al fong desenvolupar-se i competir amb altres organismes.

Posteriorment, quan el substrat està suficientment colonitzat i les condicions ambientals són adequades, arriba la fase de fructificació: el moment en què el miceli deixa de centrar els seus esforços en la colonització i comença a produir bolets.

Per això, quan construïm un llit boleter hem de tenir en compte aspectes com:

• la ubicació i orientació de l’espai;

• l’ombra i la radiació solar;

• la humitat disponible;

• el drenatge;

• el tipus i estructura del substrat;

• la temperatura al llarg de l’any;

• la ventilació;

• la competència amb altres organismes;

• l’espècie que volem cultivar;

• i, sobretot, el calendari natural de fructificació.

No existeix un únic model de llit boleter. El sistema s’ha d’adaptar tant al bolet com a l’espai on volem cultivar-lo.

Dos bolets, dues estacions

Una de les possibilitats més interessants és combinar espècies amb diferents èpoques de fructificació. Us en deixem dos exemples:

Gírgola o orellana — Pleurotus ostreatus

La gírgola és una de les espècies més conegudes i interessants per iniciar-se en el cultiu de bolets.

És una espècie adaptada a temperatures fresques i, en condicions adequades, pot fructificar principalment durant els mesos de tardor, hivern i primavera.

Un llit boleter de gírgola està pensat perquè pugui oferir producció aproximadament de setembre a maig, aprofitant bona part de l’època de temperatures més fresques i baixes.

Gírgola rosada - Pleurotus djamor

La gírgola rosada aporta una característica especialment interessant: la seva adaptació a temperatures més elevades atesa la seva naturalesa termòfila. La fructificació està pensada durant els mesos de ple estiu.

Això permet plantejar-la com a complement de la gírgola comuna i orientar el seu cultiu cap als mesos més càlids. La nostra experiència és que podem fructificar-la de 25º a 35ºC de temperatura ambient.

D’aquesta manera, els dos llits ens permeten entendre un dels principis més interessants de la fungicultura exterior: no es tracta només de cultivar bolets, sinó de dissenyar un calendari de producció adaptat a les estacions.

Altres espècies de bolets interessants pel cultiu en llits boleters són: l'Estrofària gegant (Stropharia rugosannulata), l'Enoki (Flammulina velutipes), el Bolet de palla (Volvariella volvacea) i la Gírgola pulmonària (Pleurotus pulmonarius).

Un cultiu que pot durar anys

Un dels atractius dels llits boleters és que no plantegem necessàriament el cultiu com una producció d’un sol cicle.

Quan el substrat és adequat, el miceli està ben implantat i l’espai ofereix unes condicions favorables, el llit pot continuar produint durant diversos anys.

Això canvia completament la perspectiva respecte d’altres sistemes de cultiu.

No estem parlant simplement de preparar un substrat, obtenir una o dues collites i començar de nou. Estem creant una estructura productiva viva que evoluciona amb el temps.

El maneig passa a ser una qüestió d’observar, entendre i acompanyar el sistema.

Quan produeix?
Quan deixa de produir?
Com respon a la pluja?
Com evoluciona el substrat?
Quina relació té amb l’ombra i la vegetació del voltant?

Aquest seguiment és, en bona part, el que converteix la fungicultura exterior en una experiència tan interessant.

Una oportunitat per als productors d’horta

Per a un productor professional, incorporar bolets al sistema pot representar una oportunitat de diversificació productiva.

Els llits boleters poden ocupar espais que no sempre són els més adequats per a determinades hortalisses: zones ombrívoles, marges, espais sota arbres o àrees de transició.

A més, permeten plantejar nous calendaris de producció i complementar l’oferta habitual de l’horta.

No es tracta necessàriament de substituir un cultiu per un altre, sinó de preguntar-nos:

Què més podem produir en aquest espai?

I aquesta pregunta és especialment interessant en un moment en què cada vegada busquem sistemes agrícoles més eficients, diversos i que responguin als principis de circularitat.

Llit boleter és sinònim de paisatgisme productiu

Els llits boleters no han de ser exclusius dels horts. Un jardí pot ser també un espai de producció d’aliments.

En projectes de paisatgisme, jardins comestibles, finques educatives, horts comunitaris o espais agroecològics, els bolets poden formar part del mateix disseny.

Podem imaginar zones d’ombra amb plantes, arbres fruiters, aromàtiques i llits boleters; espais on producció, biodiversitat i paisatge deixen de ser conceptes separats.

Per als paisatgistes i jardiners, això obre una via molt interessant per incorporar la fungicultura en el disseny d’espais vius i productius.

Cultivar bolets és també cultivar autonomia

La fungicultura exterior ens convida a mirar els espais agrícoles i els jardins d’una altra manera.

Ens mostra que els bolets no han de viure necessàriament en una sala climatitzada ni en una instal·lació complexa. També poden formar part d’un hort, d’un jardí o d’una finca.

I, sobretot, ens recorden una cosa essencial:la producció d’aliments pot ser molt més diversa i propera del que sovint imaginem.

Incorporar bolets al nostre sistema productiu és explorar noves formes d’aprofitar els recursos disponibles, diversificar les collites, apropar-nos a l’autosuficiència i recuperar una relació més directa amb els cicles naturals que ens envolten.

Per això, els llits boleters poden ser molt més que una simple tècnica de cultiu: ens conviden a esdevenir una peça més dins de l’hort, jardí i espai exterior amb una mirada més productiva, resilient i de diversificació del espècies cultivades.