Poden els fongs ajudar-nos a prevenir els incendis forestals?

Quan pensem en la prevenció d'incendis forestals, acostumem a parlar de desbrosses, ramaderia extensiva, cremes prescrites o gestió forestal. Però hi ha un altre actor, molt menys visible, que podria tenir un paper important en la resiliència dels nostres boscos: els fongs.

Els fongs són els grans recicladores dels ecosistemes forestals. A través del miceli —la xarxa subterrània que constitueix la major part del fong— descomponen la fusta morta, les branques caigudes i la matèria vegetal acumulada al sòl, transformant-la en nutrients disponibles per a la resta de la vida del bosc.

I aquí apareix una pregunta fascinant:

si afavorim l'activitat dels fongs descomponedors, podríem reduir part del combustible disponible per als grans incendis forestals?

Els fongs: els grans gestors invisibles del bosc

Espècies sapròfites com Pleurotus ostreatus, Pleurotus pulmonarius, Trametes versicolor o Phanerochaete chrysosporiumsón capaces de degradar lignina i cel·lulosa gràcies a enzims extraordinaris com les lacases i les peroxidases.

Aquests organismes porten milions d'anys fent una feina essencial: convertir la fusta morta en sòl, fertilitat i nova vida.

Sense els fongs, els boscos serien immensos cementiris de troncs acumulats.

En certa manera, els fongs són els bombers silenciosos dels ecosistemes forestals.

A més, el seu paper va molt més enllà de la descomposició. Els sòls rics en activitat fúngica retenen millor l'aigua, mantenen una estructura més estable i són més resilients davant dels períodes de sequera, un aspecte especialment rellevant en el context climàtic actual.

El projecte Peaks to Prairie

Aquest potencial és precisament una de les idees que explora el curtmetratge documental Peaks to Prairie, produït per Free Range Films i projectat durant el Fungi Film Fest, festival de curtmetratges de tamàtica fúngica que vam tenir la sort de coorganitzar al cinema Zumzeig de Barcelona el passat 2025.

El documental segueix un projecte desenvolupat a Colorado on la biomassa generada pels treballs de prevenció d'incendis i aclarida dels boscos es transforma en estella i s'inocula amb fongs descomponedors.

L'objectiu no és simplement eliminar residus forestals, sinó convertir aquest material en un recurs capaç de regenerar sòls agrícoles degradats i retornar nutrients al territori.

El que abans era considerat un residu es converteix en una eina per restaurar ecosistemes.

És una manera diferent d'entendre la gestió forestal: no com una lluita constant contra la natura, sinó com una col·laboració amb els processos que aquesta fa milions d'anys que perfecciona.

Però el problema dels incendis no és només ecològic

Sovint parlem dels incendis com si fossin un fenomen exclusivament natural.

No ho són.

Els grans incendis són també el resultat d'un territori progressivament abandonat.

Durant generacions, pastors, pagesos, carboners, llenyataires i silvicultors van mantenir paisatges en mosaic, amb boscos oberts, camps cultivats i zones de pastura que actuaven com a autèntics tallafocs naturals.

Aquells paisatges no existien per casualitat.

Existien perquè hi havia persones que es guanyaven la vida cuidant-los.

Avui molts d'aquests oficis desapareixen.

No perquè hagin deixat de ser necessaris, sinó perquè sovint s'han tornat econòmicament inviables.

I a aquesta dificultat s'hi afegeix, massa sovint, una burocràcia creixent que dificulta enormement la gestió activa del territori.

Permisos, tràmits i processos administratius que poden allargar-se mesos o anys mentre el combustible continua acumulant-se als boscos.

Resulta paradoxal que en un moment en què pràcticament tothom coincideix en la necessitat de gestionar els boscos, moltes de les persones que podrien dedicar la seva vida a fer-ho es trobin amb cada vegada més obstacles per poder treballar-hi.

Potser la pregunta no és només com apagarem els incendis del futur.

Potser la pregunta és qui cuidarà els boscos perquè aquests incendis no arribin a produir-se.

Un nou clima, nous riscos

A tot això s'hi suma una realitat difícil d'ignorar: els nostres estius ja no són els de fa trenta anys.

Les temperatures augmenten, les onades de calor són més freqüents i prolongades, els períodes de sequera s'allarguen i la humitat dels boscos disminueix any rere any.

Els boscos mediterranis sempre han conviscut amb el foc.

El que està canviant és la intensitat, la velocitat i la capacitat destructiva dels incendis que veiem avui.

Cada vegada hi ha més dies amb condicions capaces de generar grans incendis forestals que superen la capacitat d'extinció dels equips d'emergència.

I malgrat això, la consciència col·lectiva sobre aquest risc sovint continua sent limitada.

Continuem pensant els incendis com episodis puntuals de l'estiu, quan en realitat són la conseqüència visible d'un problema que es construeix durant dècades.

La prevenció no comença quan apareix el fum a l'horitzó.

Comença molt abans.

Comença en la gestió dels boscos, en el suport als oficis que cuiden el territori, en la recuperació dels mosaics agroforestals, en les decisions polítiques i també en la nostra capacitat col·lectiva d'entendre que el paisatge que volem conservar necessita ser habitat, treballat i cuidat.

Els fongs no substitueixen les persones

Els fongs poden ser una eina extraordinària.

Poden accelerar la descomposició de biomassa, regenerar sòls, augmentar la retenció d'aigua i contribuir a ecosistemes més resilients.

Però no substituiran mai la feina de les persones que habiten i cuiden el territori.

La prevenció dels incendis probablement no vindrà d'una única solució tecnològica.

Vindrà de la combinació entre coneixement ecològic, gestió forestal, pastoralisme, agricultura regenerativa i comunitats rurals vives.

Els fongs formen part d'aquesta conversa.

Però també en formen part els pastors que obren camins amb els seus ramats, els silvicultors que gestionen els boscos i les persones que decideixen quedar-se al territori i cuidar-lo.

Potser la millor estratègia contra els grans incendis no és només invertir més recursos en apagar focs.

Potser és tornar a invertir en les persones que, dia rere dia, impedeixen que aquests focs arribin a existir.

I potser també és començar a mirar una mica més sota els nostres peus.

Perquè sota el sòl del bosc hi ha una xarxa invisible que fa centenars de milions d'anys que connecta, recicla i sosté la vida.

Els fongs no apagaran els incendis per nosaltres.

Però potser ens poden ajudar a recordar una cosa essencial:

que la salut dels boscos depèn tant dels organismes invisibles que els habiten com de les persones disposades a cuidar-los.

Pots veure el curtmetratge sencer "Peaks to Pairie" produït per Free Range Films a través del següent ENLLAÇ . Eperem que el t'inspiri tant com a nosaltres!