Què és el wood wide web?
Durant dècades, la imatge popular del bosc s'ha basat en la competència: arbres que lluiten entre ells per la llum, l'aigua i els nutrients en una batalla darwiniana per la supervivència. Tot i això, l'ecologia moderna ha revelat una història molt més complexa. Els boscos funcionen també com a sistemes profundament interconnectats, on gran part de la interacció més fascinant té lloc sota els nostres peus. En aquest context sorgeix el terme wood wide web, una expressió que descriu la xarxa subterrània formada per arrels i fongs micorrízics que connecta múltiples plantes dins d'un mateix ecosistema.
El wood wide web no és una estructura creada intencionadament ni un sistema «intel·ligent» en el sentit humà, sinó el resultat d'una simbiosi evolutiva extremament antiga entre plantes i fongs, amb més de 400 milions d'anys de coevolució. Les micorizes són associacions mutualistes en les quals els fongs s'adhereixen o penetren a les arrels i desenvolupen un entramat intricat d'hifes que s'expandeix pel sòl, ampliant exponencialment l'abast del sistema radicular de les plantes.
Les xarxes micorríziques: una autopista subterrània de nutrients
A la majoria dels ecosistemes forestals, els arbres depenen críticament dels fongs micorrízics per accedir a nutrients que serien difícils o impossibles d'obtenir directament. Les hifes del fong — filaments microscòpics d'uns pocs micròmetres de diàmetre — funcionen com a extensions ultrafines capaços d'explorar microporus del sòl completament inaccessibles per a les arrels. Gràcies a aquesta xarxa fúngica, l'arbre pot absorbir amb molta més eficàcia fòsfor, nitrogen, micronutrients essencials i aigua.
A canvi, l'arbre transfereix al fong sucres i altres compostos carbonats produïts mitjançant la fotosíntesi, arribant a destinar fins al 30% del seu carboni fixat a mantenir aquesta associació. En termes ecològics, es tracta d'un intercanvi bidireccional de recursos que beneficia ambdues parts i que pot influir de manera decisiva en el creixement, la resistència als patògens i l'estabilitat general de l'ecosistema.
El que és veritablement fascinant és que un mateix micel·li fúngic pot connectar-se simultàniament amb desenes o fins i tot centenars d'arbres, formant el que a la literatura científica s'anomena common mycorrhizal networks o xarxes micorríziques comunes. Aquestes xarxes creen rutes físiques potencials per al moviment de substàncies químiques, senyals moleculars i nutrients entre individus que, en aparença, serien organismes completament independents.
Time-lapse del creixement d'ectomicorizes en arrels de pi, on es pot observar com les hifes fúngiques embolcallen completament les arrels formant la simbiosi coneguda com a micoriza. Vídeo: © Wim van Egmond (2021). Disponible a Vimeo. Més informació: wimvanegmond.com
Com es «comuniquen» els arbres a través del sòl?
Quan parlem de «comunicació» entre arbres, és fonamental precisar que no ens referim a un intercanvi conscient o intencionat, sinó a processos bioquímics complexos: molècules orgàniques, senyals hormonals i nutrients que poden fluir a través d'aquestes connexions fúngiques. Diversos experiments controlats han utilitzat isòtops radioactius marcats (com el carboni-14 o el carboni-13) per rastrejar el moviment del carboni entre plantes connectades per la mateixa xarxa micorrízica, observant que una fracció del carboni fixat fotosintèticament per un arbre pot acabar a les arrels i els teixits d'arbres veïns associats a la mateixa xarxa.
A més de nutrients, alguns estudis pioners han suggerit que les xarxes micorríziques poden transportar senyals d'alarma relacionades amb l'estrès biòtic. Per exemple, quan un arbre és atacat per insectes herbívors o patògens, pot activar la producció de compostos defensius secundaris, i les plantes connectades a través de la xarxa micorrízica podrien detectar aquests senyals i iniciar canvis fisiològics preventius abans de ser atacades directament, preparant les seves defenses amb antelació.[3]
Esquema conceptual de transferència d'informació en una xarxa micorrízica comuna: una planta sota atac (per exemple, per pugons) podria induir respostes defensives en una altra planta connectada. El model planteja tres hipòtesis: (blau) senyalització activa per la planta atacada; (cian) transferència de senyals incidentals o «cues»; i (taronja) detecció i senyalització mediada per la pròpia xarxa fúngica. [6]
Aquest tipus d'interacció no implica necessàriament altruisme en el sentit evolutiu clàssic. Es pot entendre millor com un fenomen emergent en el qual la supervivència del conjunt — el bosc com a superorganisme — afavoreix indirectament la supervivència dels individus connectats, especialment en boscos densos on el destí d'un arbre està íntimament lligat a l'estabilitat i la resiliència de l'ecosistema complet.
Arbres mare i redistribució de recursos: nodes centrals de la xarxa?
Un dels conceptes més coneguts i mediatitzats associats al wood wide web és el dels anomenats «arbres mare» (mother trees): arbres grans, vells i profundament establerts que, en estar connectats simultàniament a múltiples individus joves i adults, podrien actuar com a nodes centrals o «hubs» dins de l'arquitectura de la xarxa. La hipòtesi proposa que aquests arbres antics poden facilitar l'accés de plàntules i arbres joves a recursos crítics com el carboni, l'aigua i els nutrients, especialment en microhàbitats desfavorables amb poca llum o sòls pobres.
Segons aquesta interpretació, la xarxa micorrízica funcionaria com un sistema descentralitzat de redistribució de recursos que millora la resiliència demogràfica del bosc, afavorint l'establiment exitós de noves generacions. Tot i això, és important subratllar que la magnitud real d'aquests fluxos de recursos, la seva direccionalitat preferent i la seva freqüència en condicions naturals varien considerablement segons l'espècie vegetal, el tipus de fong simbiont, l'estructura del sòl i les condicions ambientals específiques de cada ecosistema.
Què diu realment la ciència?
El wood wide web s'ha popularitzat en documentals, bestsellers i mitjans de comunicació com si fos una mena d'«internet natural» o «ment col·lectiva del bosc», on els arbres «cuiden» activament els seus descendents i «comparteixen generosament» recursos amb veïns necessitats. Aquestes narratives són pedagògicament atractives i han captivat la imaginació del públic, però poden resultar científicament enganyoses si s'interpreten de forma literal.
En els últims anys, part de la comunitat científica ha expressat preocupació per la possible sobreinterpretació de l'abast i la magnitud de la cooperació arbòria i la transferència neta de recursos. Un treball recent publicat a PNAS (2024) assenyala que, tot i que existeixen xarxes micorríziques comunes funcionals i s'ha demostrat el moviment de carboni i altres compostos entre plantes connectades, l'evidència de transferències netes substancials i ecològicament determinants entre arbres adults en condicions naturals segueix sent limitada i molt dependent del context experimental.[5]
De la mateixa manera, una anàlisi a Nature (2024) subratlla que detectar carboni marcat en un arbre veí no implica necessàriament una «donació» dirigida ni un mecanisme adaptatiu de cooperació. En molts casos, el moviment pot respondre a gradients fisiològics, diferències en la demanda metabòlica o dinàmiques pròpies del fong simbiont. La magnitud real d'aquests fluxos, la seva direccionalitat preferent i el seu impacte sobre el fitness individual continuen sent objecte d'investigació rigorosa.[6]
El debat ha transcendit l'àmbit estrictament acadèmic. Un article recent a The Guardian (2024) recull la controvèrsia al voltant de la metàfora dels «arbres mare» i adverteix sobre els riscos d'antropomorfitzar processos ecològics complexos. Alguns investigadors assenyalen que descriure els boscos com a sistemes «solidaris» pot simplificar en excés dinàmiques on coexisteixen cooperació, competència, parasitisme i relacions asimètriques.[7]
Per tant, el wood wide web s'ha d'entendre com un fenomen real, empíricament documentat i ecològicament rellevant, però la dinàmica exacta, la variabilitat espaciotemporal, el significat evolutiu i les conseqüències adaptatives del qual continuen sent àrees actives d'investigació científica rigorosa i debat acadèmic legítim.
Per què aquest concepte transforma la nostra visió del bosc?
Més enllà dels detalls tècnics, les controvèrsies metodològiques i els matisos científics, el wood wide web és conceptualment important perquè desafia una visió reduccionista i excessivament competitiva del bosc. Ens mostra que no estem simplement davant d'una col·lecció d'arbres individuals que competeixen egoistament per recursos limitats, sinó davant d'un sistema ecològic altament interdependent, on microorganismes com els fongs micorrízics, els bacteris rizosfèrics i altres components del microbioma del sòl exerceixen papers essencials en la productivitat primària, l'estabilitat comunitària, els cicles biogeoquímics, la regeneració natural i la resistència davant de pertorbacions ambientals.
Aquesta perspectiva ecosistèmica té implicacions directes, concretes i urgents per a la gestió forestal i les polítiques de conservació. La tala intensiva sense consideració ecològica, la compactació i degradació física del sòl per maquinària pesada, l'ús excessiu d'agroquímics, fungicides i fertilitzants sintètics, o la fragmentació del paisatge poden danyar greument les comunitats fúngiques subterrànies, alterant o destruint xarxes micorríziques invisibles que poden haver tardat dècades — o fins i tot segles — a establir-se i que resulten extremadament difícils de restaurar artificialment.
En altres paraules, protegir un bosc no significa únicament preservar els troncs, les capçades i la biomassa aèria que veiem sobre la superfície. Implica necessàriament protegir també la vida subterrània: l'entramat invisible però fonamental de fongs, bacteris, arqueges, invertebrats i altres microorganismes del sòl que sosté la salut ecològica, la productivitat i la resiliència a llarg termini de tot l'ecosistema forestal.
És flora, fauna i funga el que hem de protegir. Durant molt de temps, els marcs legals i les polítiques ambientals han reconegut explícitament només plantes i animals, deixant els fongs en una zona conceptual difusa malgrat el seu paper estructural en els ecosistemes terrestres.
La micòloga xilena Giuliana Furci ha estat una de les impulsores clau en la visibilització pública i científica d'aquest «tercer regne» freqüentment ignorat en les polítiques de conservació. A través de la Fundació Fungi, va promoure una revisió conceptual que va tenir un impacte històric: Xile es va convertir en el primer país del món a adaptar textos legals per reconèixer explícitament els fongs — la funga — dins del seu marc de protecció ambiental.
Aquest canvi simbòlic i jurídic reflecteix una transformació profunda en la nostra consciència ecològica. Si acceptem que els ecosistemes funcionen com a xarxes complexes on la funga exerceix un paper estructural, aleshores la conservació ha d'integrar explícitament flora, fauna i funga com a components inseparables. En un context de crisi climàtica, pèrdua de biodiversitat i degradació del sòl, comprendre — i protegir — aquestes xarxes invisibles deixa de ser una curiositat científica per convertir-se en una necessitat urgent.
Fonts i referències
- [1] Smithsonian Gardens. The Wood Wide Web. https://gardens.si.edu/exhibitions/traveling/habitat/the-wood-wide-web/
- [2] BBC Science Focus. Mycorrhizal networks: The Wood Wide Web. https://www.sciencefocus.com/nature/mycorrhizal-networks-wood-wide-web
- [3] PBS NOVA. The Wood Wide Web. https://www.pbs.org/wgbh/nova/nature/wood-wide-web.html
- [4] Phys.org. Study challenges popular ideas about the 'wood wide web'. https://phys.org/news/2024-12-wood-wide-web-tree-nutrient.html
- [5] Scott, T.W., Kiers, E.T. and West, S.A. (2025) 'The evolution of signaling and monitoring in plant–fungal networks', Proceedings of the National Academy of Sciences, 122(4). doi:10.1073/pnas.2420701122.
- [6] Irwin, A. (2024) The 'mother tree' idea is everywhere - but how much of it is real?, Nature News. Disponible a: https://www.nature.com/articles/d41586-024-00893-0 (Consultat: 19 de febrer de 2026).
- [7] Mother trees and socialist forests: Is the 'wood-wide web' a fantasy? (2024) The Guardian. Disponible a: https://www.theguardian.com/environment/2024/apr/23/mother-trees-and-socialist-forests-is-the-wood-wide-web-a-fantasy (Consultat: 19 de febrer de 2026).